Buscar:  
Diccionarios:
Alarcón
Arenas
Bnf_361
Bnf_362
Bnf_362bis
Carochi
CF_INDEX
Clavijero
Cortés y Zedeño
Docs_México
Durán
Guerra
Mecayapan
Molina_1
Molina_2
Olmos_G
Olmos_V
Paredes
Rincón
Sahagún Escolio
Tezozomoc
Tzinacapan
Wimmer
Palabra: Palabra exacta  Inicio Cualquier parte
En: Náhuatl Grafía normalizada Traducción
Resultados

calacohua 

Paleografía: CALACOHUA
Grafía normalizada: calacohua
Tipo: _v.imp._
Traducción uno: v.impers. de calaqui, tous se mettent, s'introduisent, entrent.
Traducción dos: v.impers. de calaqui, tous se mettent, s'introduisent, entrent.
Diccionario: Wimmer
Contexto:calacôhua *£ v.impers. de calaqui, tous se mettent, s'introduisent, entrent.
Angl., people enter ; there is entering. R.Joe Campbell 1997.
" xiuhtitlan calacôhuah ", tous se mettent entre les herbes - se meten entre las hierbas. Il s'agit des petits du caméléon 'tapayaxi'. Cod Flor XI 97v = ECN11,64 = Acad Hist MS 300v.
" yohualtica calacôhuac ", de nuit on est tous entré. W.Lehmann 1938,267.
" îpan calacôhuaz ", on entrera chez elle (au sens: 'on lui rendra visite). Sah4,2.
Fuente: 2004 Wimmer


Entradas


calacohua - En: 1551-95 Docs_México    calacohua - En: 1551-95 Docs_México    calacohua - En: 1580 CF Index    calacohua - En: 2004 Wimmer    

Paleografía


calacooa - En: 1580 CF Index    callacohoa, 3 - En: 1551-95 Docs_México    callacohua, 3 - En: 1551-95 Docs_México    

Traducciones


v.impers. de calaqui, tous se mettent, s'introduisent, entrent. - En: 2004 Wimmer    XI-92 - En: 1580 CF Index    entrada [entrar] - En: 1551-95 Docs_México    entrada [entrar] - En: 1551-95 Docs_México    

Textos en Temoa

246v 43

Omache yxayo tèten ynixtelolotzitzin yn itlaçotlamachtiltzin. Yn oyuh quimottiliz ca ye quimohuiquilia yn itemachtìcatzin yn quimotòtonehuiz, mictilizque. Ynic quimocaquiztililito, ynic quimixpantilito yn itlaçonántzin , yn itechiuhcatzin, auh yn oyuh maxitito yn yxpantzinco; yn oyuh ycxitlantzinco mopechtecatzino, niman yc mopehualti yn ye quimolhuilia; yn ye quimochoquiz, nonochilia: ¡Yyo ylhuicac cihuápille cihuateuctzintle ! Ynti yn cihuapilcatocatzin, yn ilhuicac tlaçopipiltin, angeles. Ynti ytzacuilotzin ynic calacohua yn necentlamachtiloyan. Yn tichicahuaca temimiltzin, netlaquechiltzin yn Santa Yglesia; yntla yca huelit yn miquiztli ynic mitzmotzacuililiz yn totonehuiztli, yn axcan moyolilizpantzinco, monemilizpantzinco ticmotimalhuia, ca huel axcan ymonecyan yezquia, auh ca huel notech ticmottiliz.

Los venerados ojos de su amado discípulo estuvieron llenos de lágrimas. Verá cómo lo conduce su maestro ya; lo hará sufrir mucho; se morira. Por eso se acerca para explicarle, para comunicarle a su amada madre, su venerada progenitora, y así se aproximó ante su presencia; se inclinó humildemente a sus pies, y en seguida comenzó a decirle; ya llora, explica: ¡Ay mujer del cielo, mujer señorial! Tú que eres noble reina, en el cielo están los amados nobles ángeles. Tú eres su venerable refugio para que alcanzar el Paraíso celestial. Tú eres el fuerte sostén, el pilar de la Santa Iglesia; si con la muerte pudo evitar el gran sufrimiento, ahora aquietas tu venerable vida, tu existencia, y por eso sería el instante preciso en que lo podrás ver cerca de ti.